Azukis: què són i com es cuinan

Azukis, un llegum vermell típic dels països orientals, molt apreciat gràcies a la seva riquessa en nutrients i els seus grans beneficis. Té un gust particular i es pot utilitzar per a gairebé qualsevol tipus de recepta, ja sigui dolça o salada.

Aquestes llegums en forma de ronyó es poden preparar de diferents maneres: en sopa, en puré, en amanides, amb arròs i també són un excel·lent ingredient de pastissos o postres. Per exemple, queden delicioses en estofat amb romaní, fregides en oli d’oliva o en una senzilla amanida amb salsa de soja, vinagre d’arròs, ceba, coriandre fresc, romaní, oli de sèsam i sal marina. A l’hora de coure-les recorda que una tassa és suficient per a quatre persones. La proporció és de tres tasses d’aigua per una de llegums i si vols fer una sopa la proporció és de cinc tasses d’aigua per una d’azukis. Tasta aquesta recepta de la foodblogger Green Mama: mandonguilles d’azukis.

La medicina tradicional xinesa i la macrobiòtica en recomanen el consum per enfortir el ronyó, ja que tonifiquen el sistema urinari. Juntament amb les llenties i els cigrons, són un dels llegums que hauríem de consumir amb més freqüència. Tenen l’avantatge de ser fàcilment assimilables per l’organisme i no produeixen gasos intestinals ni flatulències, com passa amb la gran majoria de llegums. A més, malgrat ser dolces, no tenen un alt contingut de sucre.

Per regla general, hem de menjar llegums dues vegades per setmana i no perdre aquest hàbit quan arriba el bon temps, ja que resulten deliciosos en amanides fredes o barrejats amb cremes de verdures.

Consells per a la cocció dels azukis

  • El remull es indispensable: requereixen d’unes 12 hores en remull perquè penetri l’aigua a l’interior i es coguin amb més facilitat. En fer-ho així podrem disposar de fècules i proteïnes en condicions de ser incorporades a l’organisme a través de l’aparell digestiu. L’aigua ha de ser el més pura possible sense afegir-hi sal (alenteix l’estovament i altera el gust). Cal tenir en compte que augmenten de mida, per la qual cosa s0han de posar en un recipient ampli i cobir amb el triple d’aigua. Abans de cuinar s’escorren i s’esbandeixen amb aigua freda per eliminar els sucres que deixan anar durant el remull.
  • Cal afegir alga kombu a l’aigua de cocció: una vegada netes, remullades i escorregudes, es posen al foc amb l’aigua o el broy fred (mai en calent) i sense sal perquè la pell no s’endureixi. Al mateix temps, s’hi poden incorporar la resta d’ingredients i una mica d0alga kombu perquè siguin més digestives. La sal dixa-la per a l’últim moment.
  • Sempre a foc lent: l’olla de pressió i els recipients amb tancament hermètic són bons per escurçar el temps de cocció i conservar les propietats nutritives, tot i que no són imprescindibles. Si tries l’olla tradicional durant els primers deu minuts han de bullir a foc ràpid i sense tapar, després de la cocció ha de continuar a foc lent i continu perquè no es trenqui la pell.