Descobreix vuit olis molt especials

Descobreix vuit olis molt especials que enriquiran la teva dieta tant des del punt de vista nutricional com organolèptic. Olis de sèsam, de càrtam, d’argània, de carbassa… T’expliquem com els pots utilitzar perquè la seva aportació sigui més completa.

Els greixos i els olis tenen un paper destacat en l’alimentació, ja que representen la font principal d’energia i garanteixen l’absorbió i trnasport de les vitamines A, D, E i K, juntament amb substàncies antioxidants, com els carotenoides i compostos fenòlics, que es troben dissolts en aquests. Ara bé, els seus efectes sobre el nostre cos són molt diferents segons la composició que tinguin. Començarem per explicar les diferències entre els greixos saturats i insaturats.

  • Greixos saturats: els reconeixem perquè són sòlids a temperatura ambien i se’ls considera responsables de la pujada del colesterol dolent i altres problemes circulatoris. La majoria es troben en aliments d’origen animal, com la carn que no és magra, els embotits, els ous o els formatges.
  • Greixos insaturats: són els olis vegetals que es mostren líquids a temperatura ambient i es coneixen com a greixos bons perquè controlen el colesterol i les malalties del cor.

Els olis ecològics s’obtenen pel sistema d’extracció en fred, un mètode que garanteix que conservin les mateixes característiques biològiques que tenien quan es trobaven a l’origen, ja sigui una llavor o un fruit. En el cas del gira-sol o del lli (plantes oleaginoses) es forma dins de la llavor, mentre que en el cas de l’olivera es genera a la polpa de l’oliva.

Antigament, tots els olis eren premsats en fred, es consideraven molt valuosos per a l’alimentació. Després de la revolució industrial i amb una mecanització cada vegada més eficient, es van començar a usar uns mètodes d’extracció més sofisticats; escalfant les llavors i rentant-les amb solucions derivades del petroli. Es van aconseguir alts nivells de rendiment, el producte final es va abaratir i l’oli va passar de ser un aliment essencial i altament nutritiu a convertir-se en un simple producte calòric, una substància desvitalitzada i en molts casos perjudicial per a la salut.

L’agricultura ecològica ha recuperat la tradició ancestral i obté l’oli mitjançant un simple premsatge, vigilant especialment que la temperatura generada per la pressió no superi els 45ºC. Així s’assegura l’estabilitat molecular dels àcids grassos poliinsaturats i l’oli conserva tot el gust propi de la llavor o fruita de la qual prové.

Descobreix vuit olis molt especials

Oli d’oliva verge extra

És molt ric en vitamina E, un nutrient que protegeix el greix de la perillosa acció dels radicals lliures, oposant resistència a l’oxidacio que aquests produeixen sobre el cos. Igualment, afavoreix la digestió perquè estimula la vesícula biliar, protegeix i tonifica l’epidermis, estimula l’absorció del calci i, al contrari que altres greixos sòlids, no satura ni el fetge ni el pàncrees durant l’assimilació dels aliments.

A la cuina: és el millor per cuinar perquè com que no és monoinsaturat és molt resistent a les altes temperatures. No obstant això, és important no cremar-lo i tampoc s’aconsella reutilitzar-lo per tornar a fregir.

Oli de sèsam

Conté fosfolípids, que milloren la memòria i aclareixen el pensament,; redueix el colesterol, i enforteix el sistema nerviós, de manera que ajuda a les persones deprimides a recuperar l’ànim. També serveix per tractar problemes cutanis, com sequedat, picor o èczema.

A la cuina: per aprofitar al màxim les seves propietats ha d’utilitzar-se en cru o com a molt per saltar ràpidament verdures, pasta o arròs. Els saltats no eleven tant la temperatura com els fregits. Amb només unes gotes, el seu extraordinari sabor torrat aromatitza qualsevol plat amb un toc oriental. Recepta: noodles d’arròs amb mongetes tendres.

Oli de gira-sol

Manté les artèries netes de greixos i per això es recomana en casos d’arteriosclerosi. Gràcies a la seva riquesa en vitamina E és un gran aliat de la pell, a la qual proporciona elasticitat i joventut.

A la cuina: perfecte per condimentar amanides, però és imprescindible triar-lo sense refinar i de primera pressió en fred per evitar la pèrdua de la vitamina E. Recepta: canelons d’albergínia i tonyina.

Oli de càrtam

Conté nivells molt alts de vitamina E i àcids grassos omega-6. És lleugerament laxant i s’aconsella per fer gàrgares en casos d’halitosi, gingivitis, aftes bucals i afeccions inflamatòries de la gola.

A la cuina: com que la calor degrada totes les seves propietats el farem servir sempre en cru per amanir amanides, verdures bullides o plats de pasta.

Oli de lli

Té un agradable gust de nous i, a causa de la seva elevada aportació d’omega-3, disminueix el colesterol i el risc de malalties cardiovasculars. Així mateix, alleuja les malalties inflamatòries i es recomana prendre’n una culleradeta al dia per tractar el restrenyiment. També és un bon aliat de la menopausa, ja que afavoreix l’equilibri hormonal i prevé el càncer de mama a causa de la seva concentració en fitoestrògens, amb una proporció de 75 a 800 vegades superior a la de qualsevol altre aliment.

A la cuina: s’ha de guardar al frigorífic per evitar que es torni ranci i utilitzar-lo sempre en cru. Pots fer un amaniment amb oli de lli i vinagre per a l’amanida o afegir-ne unes gotes a sopes o guisats una vegada fets.

Oli de carbassa

Està especialment aconsellat en processos de desmineralització (càries dentals, caiguda de cabell, ungles fràgils) i equilibra els nivells de colesterol i triglicèrids. També és molt eficaç per ajudar a expulsar paràsits intestinals (cal prendre’n una culleradeta en dejú) i la majoria de problemes de pròstata (adenomes beningnes, inflamació, atròfia i creixement anormal) es beneficien del seu efecte antiinflamatori.

A la cuina: es fa servir en cru i és excel·lent per condimentar amanides o aromatitzar cremes, sopes o verdures a la planxa. Els adults poden prendre’n un parell o tres culleradetes al dia, mentre que els nens en tenen prou amb una.

Oli d’argània

S’extreu de l’arbre de’argània, que només creix al sud-oest del Marroc, i en els últims temps ha despertat un gran interés internacional. Com a conseqüència, han aparegut molts productes cosmètics a base d’oli d’argània que no tenen res a veure amb l’argània; només el nom, perquè per aconseguir els seus beneficis cal que sigui verge, pur, 100% natural i d’extracció en fred. El 80% dels seus àcids grassos són insaturats de tipus oleic i linoleic. Conté gairebé el doble de tocoferol (un antioxidant que frena l’envelliment cel·lular) que l’oli d’oliva i redueix el colesterol dolent i els dolors articular i reumàtics. Externament, regenera la pell i enforteix el cabell i les ungles.

Usos cosmètics: per hidratar la pell cal aplicar-lo a tot el cos una hora abans de dutxar-se i al cabell mitja hora abans de renatar-lo. Si l’objectiu és endurir les ungles, barreja’n unes gotes amb llimona i masseja-les abans de ficar-te al llit.

A la cuina: el seu gust de fruita seca és magnífic per untar al pa o condimentar amanides i cuscús.

Oli de coco

És un aliment apte per a dietes crues (raw food) perquè s’elabora a una temperatura inferior a 40ºC. Les dues terceres parts del seu greix saturat estan compostes per àcids grassos de cadena mitjana que es cremen com a energia de manera inmediata i no s’emmagatzemen com a greix corporal. Alhora, equilibren el colesterol, protegeixen el cor i tenen capacitats antimicrobianes i antivirals.

A la cuina: com que és termostable no s’oxida en escalfar-se i es pot fer servir per fregir, fornejar, coure o rostir, sense que calgui dissoldre’l previament. Es solidifica a meny de 25ºC i en aquest estat és el substitut perfecte de la mantega. Recepta: broquetes de pollastre, coco i sèsam.