Els additius poden afectar la teva salut – Estudis

Hem preparat un recopilatori dels additius que més s’utilitzen en l’alimentació no ecològica: colorants, conservants, emulgents, potenciadors de gust, etc. Descobreix en quins aliments es fan servir i quins efectes nocius tenen per a la salut.

Els additius poden afectar la teva salut

Colorants sintètics

Són substàncies que afegeixen o retornen color a un aliment per donar-li un color atractiu o diferent de l’habitual. L’HACSG (The Hyperactive Children’s Support Group) no recomana el consum de la majoria dels colorants sintètics, ja que es relacionen amb freqüència amb la hiperactivitat infantil. Els més conflictius són els següents:

  • Tartrazina: està relacionada amb la síndrome del TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) en els nens, sobretot quan es fa servir en combinació amb els benzoats (E210-215), que són conservants. S’utilitza en begudes, purés instantanis, patates fregides, rebosteria, gelats, caramels, xiclets, melmelades, iogurt i gelatines.
  • Colorants azoics (E102, E110, E123, E124, E154, E155): utilitzats per obtenir el color dels dolços. S’han relacionat amb reaccions al·lèrgiques.
  • Cotxinilla (E120): de color vermell. Pot ser perillosa per als nens, o si es combina amb analgèsics.
  • Azorubina (E122): de color vermell. Està prohibida en diversos països per produir anèmies i limfomes.
  • Amarant (E123): de color vermell, prohibit en països per produir alteracions en els cromosomes.
  • Eritrosina (E127): de color vermell, altera la funció tiroïdal. Pot causar hipertiroïdisme i fototoxicitat.
  • Vermell allura, blau brillant i marró (E129, E133 i E155): utilitzats per acolorir carns fresques.
  • Caramel (E150): s’utilitza en l’elaboració de pans no ecològics, per potenciar el color fosc relacionat amb l’ús de varietats de cereal.
  • Negre brillant (E151): es converteix en tòxic per l’acció de la calor i està prohibit a diversos països.
  • Colorant negre (E153): és perillós perquè de vegades conté hidrocarburs cancerígens.
  • B-carotè (E160): confereix a fruites i verdures tons entre grocs, ataronjats i vermellosos. En quantitats elevades pot ocasionar greus intoxicacions.
  • Cantaxantina (E161g): el seu ús està molt estès com a additiu en l’aliment subministrat a peixos de piscifactoria i a les gallines de posta, perquè la carn dels peixos i el rovell dels ous tingui un color més intens.
  • Diòxid de titani (E171): utilitzat en la decoració de pastissos, pot bloquejar l’oxidació cel·lular, especialment al fetge i als ronyons.

Ús del colorant E150 en pans no ecològics per potenciar els tons foscos.

Conservants que mantenen l’aspecte exterior

Els conservants de caràcter antimicrobià protegeixen contra l’atac de microorganismes nocius que poden alterar els aliments (fongs i llevats) o causar una intoxicació alimentària (bacteris). En les quantitats que s’utilitzen normalment, no eliminen els microorganismes, sinó que impedeixen que proliferin, per la qual cosa el seu ús racional és útil i permet evitar riscos, tot i que de vegades es poden fer servir per emmascarar deficiències en el procés de producció dels aliments.

Els conservants del tipus antioxidant s’usen per evitar l’oxidació dels aliments grassos. Molts productes grassos vegetals contenen els seus propis antioxidants naturals, malgrat que alguns es perden en el procés d’elaboració, per la qual cosa és necessari reemplaçar-los de manera artificial.

  • Àcid sòrbic i les seves sals, els sorbats (E200-203): s’utilitza en begudes, derivats carnis, làctics i rebosteria. El seu ús està autoritzat a tot el món.
  • Àcid benzoic i les seves sals, els benzoats (E210-213): utilitzat en la conservació de marisc, sucs i melmelades. L’OMS considera acceptable una ingestió de fins a 5 mg per kg de pes corporal al dia.
  • Sulfits (E220-228): s’han donat casos d’hipersensibilitat en persones asmàtiques i poden ocasionar mal de cap. S’usa en els tomàquets secs.
  • Difenil i derivats (E230-233): admesos en el tractament antimicòtic de la superfície dels cítrics i altres fruites. Poden produir irritacions als ulls i al nas.
  • Sals sòdiques i potàssiques de nitrits i nitrats (E249-252): actuen com a sal en la curació d’alguns formatges i donen el color vermell típic als derivats carnis curats. El seu ús com a additius presenta risc de toxicitat aguda per destrucció dels glòbuls vermells i risc de formació de compostos cancerígens (nitrosamines).
  • Àcid acètic i les seves sals (E260-263): s’utilitza en conserves, productes de forn i adobats.
  • Àcid ascòrbic o vitamina C i les seves sals (E300-304): utilitzat en begudes de fruites i altres aliments.
  • Tocoferols o formes de vitamina E (E306-309): s’usa en greixos vegetals, fleca i rebosteria.
  • Butilhidroxianisol, BHA i butilhidroxitoluè, BHT (E320 i E321): s’utilitzen en rebosteria, sopes deshidratades, etc. Poden augmentar el colesterol i produir al·lèrgies.
  • Lecitina (E322): s’utilitza com a estabilitzant i emulgent dels greixos, tot i que també com a suplement nutricional, ja que contribueix a la descomposició dels greixos i el colesterol.
  • Àcid cítric i les seves sals (E330-333): potencia l’acció antioxidant de la vitamina C. En alguns casos pot provocar urticària i edemes.
  • Àcid fosfòric i les seves sals (E338-343): disminueixen la pèrdua de l’aigua i augmenten la suculència del producte. S’utilitzen en l’elaboració d’embotits i derivats carnis, però està prohibit fer-los servir en la carn fresca. Poden ocasionar descalcificació en els nens.

Tomàquets secs no ecològics (esquerra) amb conservants que mantenen els colors vermells vius, i ecològica (dreta) sense l’ús d’additius.

Emulsionants, espessidors i estabilitzants

S’utilitzen per modificar la textura dels aliments elaborats, ja sigui per augmentar-ne el volum, espessir-los o augmentar-ne la cremositat. S’empren per mantenir l’aspecte físic dels aliments acabat de preparar.

  • Àcid algínic i les seves sals (E400-450): redueixen la disponibilitat d’elements essencials i neutralitzen la toxicitat d’alguns metalls.
  • Estearats de polioxietilè (E431-E436): a Espanya està autoritzat el seu ús només en confiteria, rebosteria i elaboració de galetes.
  • Polifosfats sòdic, potàssic i càlcic (E450-452): s’usen per poder incorporar una quantitat excessiva d’aigua als productes carnis.
  • E460-E466: poden disminuir l’assimilació de certs nutrients.
  • Mono i diglicèrids d’àcids grassos (E471-472): s’usen en l’elaboració de pastissos i margarines.
  • Èsters poliglicèrids (E475): produeixen trastorns de l’aparell digestiu.
  • Èsters del propà (E477): poden provocar càlculs renals.

Potenciadors de gust

Augmenten el gust de l’aliment per mitjans artificials i el consumidor no pot saber si el gust es deu a la qualitat del producte o a la utilització d’aquests compostos.

  • De l’E620 a l’E623: poden ser tòxics. Es troben en les sopes deshidratades, els adobs per a carn i peix, els aperitius salats, els farciments salats, els farciments d’olives, els aliments precuinats i els congelats.
  • Àcid L-glutàmic i les seves sals, com el glutamat de sodi (E620-625): algunes persones presenten intolerància a aquest additiu i provoca diferents problemes gastrointestinals, visió borrosa, mal de cap, feblesa, diverses patologies, sudoració i envermelliment. Es fa servir en sopes, hamburgueses i salsitxes, menjars preparats congelats, etc. Està relacionat amb la incidència de l’obesitat (Frederich et al., 1995), amb l’asma (Stevenson, 2000) i amb la memòria (Maragakis i Tothstein, 2001). També altera els sistemes que regulen la gana, genera addicció i tendència a l’obesitat (Hata et al., 2012).
  • Àcid guanílic i les seves sals (E626-635): s’utilitzen en derivats carnis, embotits, patés, rebosteria, sopes i brous deshidratats.

Edulcorants artificials

Els edulcorants són els additius alimentaris que tenen més expansió, ja que s’usen en la preparació d’aliments baixos en calories.

  • Aspartam (E951): es transforma a l’organisme en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Dosis elevades de fenilalanina a la sang estan relacionades amb el retard mental greu en una malaltia congènita rara, coneguda amb el nom de fenilcetonúria.
  • Àcid ciclàmic i les seves sals, ciclamats de sodi i calci (I952): s’utilitzen en aliments de poques calories, com refrescos, iogurts, etc. Poden potenciar l’efecte cancerigen d’altres substàncies. També s’han indicat altres possibles efectes nocius produïts per la seva ingestió en dosis altes, com l’elevació de la pressió sanguínia o la producció d’atròfia testicular (NRC, 1985).
  • Sacarina i les seves sals de sodi, potassi i calci (I954): potencia l’acció cancerígena d’altres substàncies. Està prohibida en alguns països.

Font: M. D. Raigón – Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia, Universitat Politècnica de València.

Selecció d’estudis sobre l’anàlisi comparativa dels aliments ecològics enfront dels no ecològics.