L’equilibri àcid-alcalí

L’equilibri àcid-alcalí és essencial per al bon funcionament dels processos vitals. El medi intern ha de ser lleugerament alcalí, perquè un excés d’acidesa té una acció agressiva sobre l’organisme. Per aconseguir el punt exacte d’harmonia cal saber quins són els aliments àcids i quins els alcalins; per així poder revisar els nostres hàbits alimentaris.

L'equilibri àcid-alcalí - Veritas

Acidesa i alcalinitat són dos termes que responen a la forma de classificar la reacció de qualsevol element. El grau d’acidesa o alcalinitat es mesura a través de l’escala de pH i va de 0 (extrem àcid) a 14 (extrem alcalí). L’ideal és que els nostres nivells se situïn en 7,40-7,45.

Els símptomes d’un excés d’acidesa són debilitament en general i cansament, sabor agre o viscositat a la boca en aixecar-se, càries, ungles trencadisses, cabell ressec, confusió mental, falta d’energia, rampes, augment de pes sense raó aparent, baixada de defenses, etc. Per la seva banda, un problema d’hiperalcalinització només pot derivar d’una hiperventilació, de vomitar en excés o de menjar grans quantitats de verdures i fruites sense equilibrar-les amb cereals o proteïnes.

L’equilibri àcid-alcalí

A grans trets es poden establir dos grups d’aliments: alcalinitzants o acidificants. Molts dietistes recomanen una proporció d’una part d’aliments acidificants per tres de alcalinitzants.

Acidificants: no es tracta de prohibir-los tots, sinó d’evitar-los en situacions en què percebem un desequilibri del nostre organisme, que en general sol ser àcid.

  • Sucre refinat: pastissos, xocolata, bombons.
  • Farines refinades: pa blanc, pastes, rebosteria.
  • Refrescs i begudes industrials ensucrades.
  • Olis refinats o hidrogenats.
  • Carns, aus, embotits, peixos, fruits del mar.
  • Clara d’ou i ou sencer (el rovell és alcalinitzant).
  • Formatges: els forts són més àcids que els suaus.
  • Llet desnatada de vaca.
  • Cereals integrals i derivats (són lleugerament acidificants): arròs integral, civada, sègol, germen de blat, farina integral, blat de moro, pa integral, pasta, polenta, blat.
  • Llegums: mongetes, faves, llenties.
  • Cafè, te, cacau, vi.

Alcalinizants: han de ser la base de l’alimentació i tots són rics en vitamines, minerals i fibra.

  • Verdures fresques (crues o cuites): enciam, germinats, tomàquet, all, api, albergínia, bròquil, carbassó, carbassa, ceba, xirivia, colinabo, endívia, escarola, espinacs, nap, patata, cogombre, rave, remolatxa, col, pastanaga, alvocat, xicoira, canonges, card, xampinyó, col, coliflor, dent de lleó, orenga, julivert.
  • Verdures lactofermentadas: xucrut, cogombres, pickles.
  • Fruites: mores, maduixes, nabius, magrana, cireres, gerds, llimona, aranja, mandarina, taronja, poma, pinya, pruna, préssec, meló, síndria, plàtan.
  • Soja, azukis, umeboshi, miso, shoyu, tamari, algues, gomashio, sèsam.
  • Fruites seques: ametlles, castanyes, nous del Brasil, dàtils, panses, figues seques.
  • Romaní, farigola.
  • Beguda d’ametlles.
  • Llet, formatge blanc, nata, iogurt, quallada.
  • Mill, fajol.
  • Oli de primera pressió en fred.