L’horta de la Carme – Companys de viatje

L’horta de la Carme està situat a Camarles, Tarragona. Allà és on es conreen la gran quantitat de fruites i verdures ecològiques que trobaràs a les nostres botigues. Sense passar per cambres frigorífiques, van directament del camp a la botiga, per això mantenen la seva frescor característica, el sabor i la textura originals, a més de tots els nutrients intactes, ja que no ha tingut temps d’oxidar-se.

La responsable de la finca, Carme Martí, ens explica com fa anys, juntament amb la seva família, va decidir començar a conrear l’hort ecològic per a consum propi, però de seguida va tenir la inquietud de compartir aquelles verdures delicioses. “Com que ens preocupaven els insecticides que s’utilitzen en el cultiu no ecològic, vam decidir fer un hort com el dels nostres pares, sense afegir-hi cap químic”. A més, assegura que “el motiu principal de l’ecològic és conservar la natura, cuidar la terra, que és la que ens ha de donar la vida, i tenir cura del cos. Ets el que menges i s’ha de menjar sa”.

En aquest procés, “va ser clau el contacte amb Veritas perquè ens va donar el suport de saber que el nostre cultiu tindria sortida. Els nostres productes encaixaven perfectament en els seus objectius: són ecològics i de proximitat, fets que garanteixen qualitat, frescor i un impacte mínim de petjada de carboni”, comenta la Carme. Ja fa 6 anys que treballem junts i la Carme defineix la relació “com si tingués una família a Barcelona. A més, gràcies al suport de Veritas, els pagesos podem continuar fent allò que ens agrada i transmetre als nostres fills la tradició que hem heretat dels nostres avantpassats”.

Un altre dels objectius de Veritas és la recuperació de varietats antigues que contribueixen a augmentar la biodiversitat de la nostra terra. Per aconseguir-ho col·laborem estretament amb la Carme, que ens explica que “darrere de cada varietat antiga avui recuperada hi ha tota una cerca que no sempre és fàcil de fer. De vegades recorrem als bancs de llavors, però aquesta via no sempre funciona. És el cas dels tomàquets marmande quarantè, una varietat que vam recuperar fa un parell d’anys gràcies a una ONG de València que ens va cedir les llavors”. Totes les varietats s’adapten perfectament a la terra i el seu cultiu és cent per cent natural, més lent i sense cap tipus de substància química, respectem el seu creixement natural i conservem el medi ambient. “Això fa que el producte final tingui més gust i més qualitat”, sentencia Carme Martí.

Varietats de L’Horta de Carme

“Per poder oferir tot un ventall de verdures, hortalisses i fruites, aquest any hem conreat un munt d’espècies i varietats”. El resultat és una cistella amb més color que mai, on tomàquets, pebrots, carbassons, albergínies, melons, síndries, etc. conviuen en harmonia amb l’objectiu d’enriquir la dieta i aportar a l’organisme la quantitat necessària de nutrients. No obstant això, el seu producte estrella són els tomàquets: “Fem moltes varietats de tomàquets, sempre buscant el gust òptim. El rei, per a nosaltres, és el berner rose”.

  • Meló: fruita refrescant i aromàtica que destaca pel seu contingut en aigua.
    • Meló pell de gripau: la pell és de color fosc i la carn és dolça, cruixent i consistent.
    • Meló gàl·lia: molt aromàtic, té una polpa blanca verdosa i tova.
    • Meló cantalup: és de polpa dolça i de color taronja.
  • Síndria: una fruita sucosa de baix contingut calòric que té propietats depuradores, refrescants i diürètiques. El seu color vermell prové del licopè, un antioxidant associat a la salut cardiovascular.
    • Síndria negra: rodona, amb l’escorça de color verd intens i la polpa molt dolça.
    • Síndria verda sense llavors: es caracteritza per la textura cruixent i l’absència de llavors.
  • Pebrot: un aliment molt ric en vitamina C i que aporta una gran quantitat de nutrients amb efecte antioxidant.
    • Pebrot califòrnia: de carn dolça i gruixuda, és ideal per donar color a l’amanida.
    • Pebrot italià: verd, allargat i de gust dolç, és especial per fregir.
  • Carbassó: no té cap contingut calòric i conté una gran quantitat de minerals. Per obtenir-ne tots els beneficis, el carbassó s’ha de coure al vapor i menjar sempre amb pell.
    • Carbassó blanc: de sabor molt fi, és de color verd clar, pràcticament blanc.
    • Carbassó verd: la seva polpa blanca és saborosa i delicada, amb un lleuger toc dolç.
  • Carbassa: conté un 92% d’aigua i destaca per les seves propietats antioxidants, ja que és rica en betacarotens.
    • Carbassa violí: de textura fina i suau, té una polpa de color taronja intens.
    • Carbassa de bou: té una polpa molt consistent i saborosa.
    • Carbassa Provença: molt grossa, és habitual trobar-la en talls. La carn és de color salmó.
  • Albergínia: té un sabor suau amb un lleuger toc amarg. Conté vitamines, proteïnes i minerals.
    • Albergínia norimma: de color morat i amb un collaret blanc, és ideal per fregir perquè no absorbeix l’oli.
    • Albergínia blanca: una varietat molt apreciada a la cuina, ja que té un gust més suau que la negra. És perfecta per rostir al forn.
    • Albergínia negra: molt saborosa i amb poques llavors.
  • Enciam: ingredient clàssic de qualsevol amanida, és ric en vitamines, fibra i minerals.
    • Enciam meravella: les fulles són de color verd fosc i és una varietat molt apreciada pel gust dolç i la textura sucosa.
    • Enciam de fulla de roure: té una textura suau i un sabor semidolç. Combina bé barrejat amb altres varietats d’enciam.
  • Cogombre: un aliment conegut pel seu poder refrescant, que el converteix en habitual durant els mesos d’estiu, ja que ajuda a mantenir l’organisme hidratat.
  • Remolatxa: és una hortalissa molt energètica i aconsellada en casos d’anèmia, malalties de la sang i convalescències gràcies al seu elevat contingut en ferro.
  • Ceba: a més d’aportar fibra i vitamines, la ceba és una gran font de potassi. Té un sabor lleugerament picant i agradable. Les tendres es recullen abans i les seques es conserven durant més temps.
  • Col: té un gust fort i una olor potent. Molt rica en minerals i vitamines, és un aliment mineralitzant, tonificant i energètic.
  • Coliflor: està considerada una bona font de fibra, així com de vitamines i minerals.
  • Espinacs: compostos principalment per aigua, la quantitat de greixos i hidrats de carboni que contenen és molt baixa, però és un dels vegetals que més proteïnes aporta.
  • Tomàquet: la tomaquera és un referent en la major part dels horts i n’hi ha una enorme diversitat.
    • Tomàquet montserrat: perfecte per farcir, té una pell molt consistent i una polpa dolça i refrescant.
    • Tomàquet cor de bou: carnós, amb poques llavors, és ideal per cuinar, perquè té un gust suau.
    • Tomàquet de penjar: especial per sucar el pa, no necessita conservar-se a la nevera.
    • Tomàquet berner rose: carnós i de color rosa clar, té un gust excel·lent.
    • Tomàquet rosa: d’aspecte rodó i aixafat, és gran, té una polpa bastant carnosa i un sabor extraordinari.
    • Tomàquet cirerol: resulta ideal per menjar fresc, en amanides i guarnicions. En tenim tres varietats: negre, groc i vermell.
    • Tomàquet pera: de pell fina i delicada, sabor suau i textura sucosa. És perfecte per triturar en gaspatxos i per sucar pa.
    • Tomàquet morat prinz: té forma aplanada i és de color vermell fosc.
    • Tomàquet kumato: és de color verd fosc gairebé negre, de textura cruixent, sabor dolç i intens. És idoni per tallar en làmines i menjar amanit amb oli i sal.
    • Tomàquet son gil: de penjar, originari de Mallorca. Rodó, carnós i molt saborós.
    • Tomàquet raf: molt carnós, es pot consumir fresc.
    • Tomàquet elvirado: varietat de sabor tradicional que està especialment indicada per a amanides.
    • Tomàquet marmande quarentè: una varietat recuperada de color vermell intens i sabor suau. L’interior és consistent i carnós.

“Una de les característiques diferencials de L’Horta de Carme és que part del cultiu del tomàquet la fem en hivernacle, un mètode que aprofita tots els factors que influeixen en el cultiu per aconseguir allargar les collites de gran qualitat. El resultat és una varietat de productes molts més saborosos i nutritius que els no ecològics”. L’hivernacle és capaç de proporcionar les condicions ambientals més idònies i evita l’aparició de plagues i malalties. Per aconseguir-ho, es du a terme la pol·linització amb borinots, s’utilitzen insectes depredadors per controlar les plagues de manera natural i només es fa servir adob ecològic. Baltasar Martí explica que “això és una agricultura totalment diferent. No hi ha pesticides, les plantes estan més verdes, més boniques. El sabor és diferent. És un goig preparar la terra en agricultura ecològica!”.