Maduixes ecològiques – Estudis

Les maduixes ecològiques es conreen sense pesticides ni substàncies químiques. Tenen més activitat antioxidant, més quantitat en vitamina C i una concentració de polifenols un 29% superior a les no ecològiques.

A més de les seves excel·lents característiques organolèptiques, la maduixa també té una molt bona composició nutricional, marcada per un alt contingut en vitamina C i, en menor mesura, per vitamines del grup B.

  • Lleugera: té molt poques calories i es recomana en les dietes hipocalòriques. No aporta greixos i el seu contingut en hidrats de carboni simples és molt baix, per la qual cosa es tracta d’una fruita molt recomanada per a diabètics.
  • Diürètica: és desintoxicant i resulta beneficiosa en casos de retenció de líquids.
  • Digestiva: maduixes i maduixots són una gran font de fibra. Uns 100 g de maduixes contenen més del 13% de la dosi diària recomanada de fibra dietètica, la qual cosa ajuda a mantenir una bona digestió.
  • Reguladora: posseeix un elevat contingut en potassi i baix en sodi, cosa que és ideal si hi ha hipertensió arterial o afeccions de vasos sanguinis i cor.
  • Antioxidant: és rica en antocianines, els polifenols responsables del seu característic color vermell intens. Aquestes substàncies tenen capacitat antioxidant, però també actuen enfront de moltes malalties cardiovasculars i inflamatòries.
  • Astringent: és beneficiós consumir-ne si hi ha diarrea i la infusió de les fulles es pot fer servir per calmar la inflamació de l’intestí.
  • Antibacteriana: prevé i elimina llagues i ferides bucals, evita el sagnat de genives i prevé l’aparició de tosca i càries.
  • Acció cosmètica: es pot emprar en ús tòpic directament sobre la pell per eliminar l’acne, impureses, porus oberts, taques i fines línies d’expressió; també per aportar claredat i lluminositat a la pell.

És important recordar que la maduixa es consumeix directament sense eliminar parts superficials, per la qual cosa la presència de productes químics amb acció toxicològica podria causar efectes nocius sobre la salut.

  • Control de nivell de plaguicides: l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) emet periòdicament informes sobre la presència de residus de plaguicides en els aliments. L’objectiu és informar dels impactes que presenten i que poden suposar un risc per a la salut pública. Per a això s’estableixen els anomenats límits màxims de residus (LMR), que són uns nivells de plaguicides en els aliments autoritzats. Quan l’LMR s’excedeix indica que s’han utilitzat pesticides fora de les condicions autoritzades, però cal considerar que en ocasions aquests residus són el resultat de l’aplicació de diferents tipus de pesticides en un cultiu o de l’ús de plaguicides amb més d’una substància activa.
  • Resultats de l’avaluació de les maduixes no ecològiques: els resultats indiquen que en un total de 1.151 mostres analitzades aproximadament en el 4% es van trobar residus amb valors superiors a l’LMR. Així, són un dels aliments amb més exposició a la presència de substàncies plaguicides (Chemicals in food, 2015).

Maduixes ecològiques

Una de les raons de pes que justifiquen el consum de maduixes ecològiques és, per descomptat, la no-presència de productes plaguicides, però no és l’única, ja que la composició nutricional també és molt més rica.

En un estudi (Reganold et al. 2010) realitzat a Califòrnia de tres varietats de maduixes tant ecològiques com no ecològiques, les maduixes ecològiques van presentar més contingut en matèria seca, més fermesa, més activitat antioxidant, més contingut polifenòlic, més contingut en vitamina C i més contingut en antocianines.

  • Més capacitat antioxidant: diferents estudis de la zona mediterrània (Raigón, 2007) han analitzat el contingut de substàncies antioxidants polifenòliques i d’antioxidants totals. Nivell de polifenols. Les concentracions varien entre 868,06 mg kg-1 de pes fresc per les no ecològiques i 1.231,86 mg kg-1 de pes fresc per les d’origen ecològic. Així, la concentració en polifenols és un 29% superior en les ecològiques.
  • Absorció de radicals lliures: les maduixes són les fruites vermelles que presenten en conjunt uns valors més alts d’antioxidants totals (TAS), que oscil·len entre valors de 7,57 i 10,43 mmol kg-1, i les ecològiques són les que aporten nivells més elevats de TAS. En aquest sentit, Wang et al. (1996) van mesurar la capacitat que tenen certes fruites per absorbir els radicals lliures (ORAC) i van demostrar que la maduixa és la que té més ORAC. Així, la capacitat antioxidant de les maduixes és 2 vegades la capacitat mesurada en les taronges, 7 vegades en les pomes i els plàtans, 11 vegades en les peres i 16 vegades en el meló.

Font: M. D. Raigón (Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia, Universitat Politècnica de València)

Selecció d’estudis sobre els beneficis de productes ecològics