Respectar els gustos dels nens o imposar els nostres?

Respectar els gustos dels nens o imposar els nostres? Tots ens hem enfrontat a un “això no m’agrada” rotund dels nostres fills davant algun aliment. Però, què hi ha darrere d’aquesta negativa? Cal fer-los cas o insistir-hi més? T’oferim algunes idees per entendre millor què s’amaga rere les preferències alimentàries i per aprendre a millorar-les.

Respectar els gustos dels nens o imposar els nostres? - Veritas

El primer que cal saber és que la majoria de les preferències alimentàries s’adquireixen a través de l’aprenentatge. Les investigacions sobre el tema conclouen que només són innates la preferència pel sabor dolç i el rebuig del gust amarg. Tot i així, si deixem aquests sabors al marge, la resta s’aprenen, i els pares, com en tants altres aspectes, tenen un paper fonamental durant el procés.

  • Prenem decisions: som el que triem els aliments que menjaran.
  • Som els seus models: imiten tot el que fem, incloent-hi el que mengem.
  • Implantem estratègies: fem servir recursos per aconseguir que mengin, com premis, càstigs, pressions, etc.

Tots aquests elements conformen el context en què es desenvolupen les preferències alimentàries, a més d’altres aspectes com les modes, la publicitat o la influència dels amics i altres elements fisiològics i neurològics que tenen a veure amb els sentits i el cervell.

Respectar els gustos dels nens o imposar els nostres?

Com podem saber quan als nostres fills no els satisfarà realment una cosa i quan ens estan enganyant? Per començar, cal relativitzar tot el que ens diuen, perquè a la majoria dels petits no els solen agradar els aliments que no els resulten familiars. Per aquesta raó, segueixen imitant als seus pares amb el menjar, i és responsabilitat nostra ensenyar-los. Si uns pares no mengen verdures, el més probable és que la seva descendència tampoc en mengi.

Així, davant d’una situació de negació, la reacció és clau per evitar que una aversió alimentària puntual s’acabi convertint en una conducta. Hem de ser ferms, però actuar amb amor. Ni obligar-los a menjar ni substituir l’aliment per un altre els ajuda a tenir una bona relació amb el menjar ni a desenvolupar preferència pel que és saludable. Hem de ensenyar-los a menjar de la mateixa manera que els ensenyem a cordar-se el abric, a travessar el carrer o a lligar-se les sabates. El paladar, com tantes altres coses, s’educa amb paciència, respecte, seguretat i més paciència.

Leann L. Birch, doctora en psicologia i una de les grans especialistes mundials en preferències i aversions alimentàries, considera que per saber si a un nen no li agrada realment un aliment cal oferir-l’hi entre 8 i 10 vegades sense que hi hagi un context emocional associat , ni coacció, ni premi, ni problemes gastrointestinals després de la ingesta.

També és important introduir aliments nous amb intel·ligència, jugant amb les intensitats de gust i les preferències innates. Per exemple, si sabem que els nens tenen preferència pel dolç, podem fer plats que combinin verdures dolces amb altres més amargues. A més, en un estudi realitzat amb nens en 1996, Brich apuntava que la combinació d’aliments alts en calories i nutrients (com la carn) amb verdures afavoreix la formació de preferències cap als vegetals.