Aitor Sánchez: “en nutrició importa més el que no menges que el que menges”

Aitor Sánchez és nutricionista i autor del blog “Mi dieta cojea”. Els seus articles, llibres, conferències i el sentit de l’humor i el rigor l’han convertit en un dels divulgadors de nutrició més seguits. En el seu segon llibre, “Mi dieta ya no cojea” (Paidós), ens ofereix idees i eines pràctiques per millorar la nostra alimentació.

Aitor Sánchez

Ets conscient que formes part de l’star system de nutricionistes del nostre país?

M’alegro que sigui així perquè sincerament, i sent realista, les persones que parlen del tema als mitjans no sempre ho fan des del rigor científic i la responsabilitat amb la salut pública. Sembla que qualsevol persona pot parlar d’alimentació sense ser un professional sanitari.

Per què sols dir que als nutricionistes ens els hem hagut d’inventar?

Al llarg de la història l’ésser humà ha anat menjant el que trobava, cosa que unes vegades ha anat bé i d’altres malament. Actualment ens enfrontem a una distopia curiosa: com més tecnologia i més coneixements de nutrició, pitjor es menja. Hi ha una seguretat alimentària inusitada, però la gent contreu malalties no transmissibles per menjar malament.

El paper que tenim els professionals sanitaris que podem prevenir aquestes malalties és vital, ja que el sistema arriba tard moltes vegades i llavors apareixen les dietes exprés i els medicaments.

La majoria de les nostres decisions alimentàries estan mediatitzades per l’entorn: fins a quin punt som culpables dels nostres problemes de salut?

Moltes famílies mengen malament creient que ho estn fent bé, i en part, no en són responsables: els anuncis, els aliments superflus, els compromisos soscials, l’oferta de restauració… Vivim en un entorn que no facilita les coses.

Fins a quin punt un nen d’11 anys és responsable de la seva obesitat? En realitat, és víctima de la desinformació dels seus pares.

Sembla que parles amb coneixement de causa

Jo era un preadolescent amb obesitat. La meva mare i la meva àvia estaven convençudes que ho feien estupendament: m’atipaven de galetes perquè es pensaven que era el que havien de menjar els nens.

De vegades ens fixem més en certs nutrients i funcions d’un aliment que en l’aliment en si: com podem evitar el nutricionisme?

No cal pensar que els aliments “serveixen per a”. Alguns aliments concrets tenen missatges molt elaborats, com la llet amb calci, però unes ametlles serveixen igual. No hi ha cap aliment imprescindible i no cal recórrer a productes extravagants, exòtics o cars.

Si haguessis de donar un únic consell sobre alimentació sana, quin seria?

El més important és eliminar el menajr superflu i així hi haurà espai per al sa. En nutrició importa més el que no menges que el que menges.

El teu últim llibre acaba amb una reflexió sobre el menajr que va més enllà de la nutrició.

Sí, perquè a més de menjar saludable, l’acte de comprar pot repercutir en moltes coses, com el medi ambient o el nivell socioeconòmic. Podem prendre moltes decisions i tenir en compte coses com d’on procedeixen els aliments, quins drets humans vulnerem si els comprem o quin maltractament animal és inherent a certs productes. No només s’ha de fer un consum més saludable, el millor és aconseguir un “dos per un” i fer també un consum més ètic.

Adam Martín. Director de “Sans i estalvis” en Catalunya Ràdio.

Gaudeix amb les nostres entrevistes.