Com afecta el glifosat, el pesticida més utilitzat

Investigadors alemanys han demostrat que el glifosat, un dels herbicides més utilitzats, pot destruir l’equilibri de la microbiota, ja que mentre que els bacteris beneficiosos es veuen molt perjudicats els patògens són resistents a la seva acció.

Com afecta el glifosat, el pesticida més utilitzat - Veritas

Científics de la Universitat de Leipzig i la Universitat Lliure de Berlín (Alemanya) han participat en un estudi (2013) que aborda els efectes sobre l’ecosistema bacterià intestinal d’un dels herbicides més utilitzats en l’actualitat: el glifosat.

Com afecta el glifosat, el pesticida més utilitzat

L’estudi és sobre les aus de corral, tanmateix, pot tenir implicacions en humans, ja que els resultats demostren que els bacteris altament patogènics (Salmonella enteritidis, Salmonella typhimurium, Salmonella gallinarum, Clostridium pefrigens i Clostridium botulium) són altament resistents al glifosat, mentre que la majoria de bacteris beneficiosos (Enterococcus faecalis, Enterococcus faecium, Bacillus badius, Bifidobacterium adolescentes i Lactobacillus spp) resulten ser altament susceptibles.

Els investigadors apunten que una reducció dels bacteris beneficiosos en la microbiota del tracte gastrointestinal per la ingestió del glifosat podria alterar la comunitat bacteriana normal de l’intestí. A més, assenyalen que els efectes no es deriven només de la toxicitat directa sobre els microorganismes beneficioses, sinó del fet que alguns d’aquests controlen els perjudicials, cosa que genera un efecte potenciador d’aquests últims. I es descriuen aspectes preocupants vinculats a problemes com el botulisme o la salmonel·losi.

Hi ha autors que, davant de resultats com aquests, no dubten a establir encara més implicacions directament relacionades amb la salut humana. Sabem que l’equilibri en les poblacions bacterianes de l’intestí ajuda a la digestió correcta i a la protecció enfront de microorganismes patògens, però un desequilibri en la microbiota intestinal pot afavorir l’aparició de malalties com ara inflamació intestinal, fatiga crònica, obesitat, càncer, colitis, al·lèrgies… Fins i tot hi ha investigacions recents que ho associen a l’autisme.

Carlos de Prada és un prestigiós expert en qüestions mediambientals. Actualment és president del Fons per a la Defensa de Salut Ambiental, una entitat sense ànim de lucre centrada en la conscienciació sobre els efectes del creixement de la contaminació química del món sobre la salut humana.

A través del fons documental que estem creant, ens donarà a conèixer les més diverses investigacions i temes d’interès.