Veritas

Dàmaris Martínez treballa al servei de gastroenterologia, hepatologia i nutrició pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu, ajudant pares i mares a prendre bones decisions alimentàries per a les seves criatures des que són petites. És coautora del llibre La alimentación del niño pequeño (Plataforma Actual) juntament amb Isidro Vitoria i Verónica Vélez.

Dàmaris Martínez, dietista-nutricionista

Quines són les recomanacions dels experts sobre la lactància?

L’OMS recomana la lactància materna fins als sis mesos de manera exclusiva, ja que la llet materna conté totes aquelles substàncies i nutrients que els nadons necessiten, i que els protegeixen, en les proporcions adequades. Si no és possible o no és de preferència, es pot optar per la lactància artificial.

Quan hem de començar amb el menjar sòlid?

Es recomana fer-ho a partir dels sis mesos, quan es considera que el sistema digestiu està prou madur. A més, a partir d’aquesta edat les necessitats energètiques dels petits canvien i la llet deixa de ser suficient per cobrir-les. Això no significa deixar la lactància, sinó complementar-la amb altres aliments.

Com introduïm els aliments complementaris?

Tenim dos mètodes: un és el “baby-led weaning”, l’alimentació dirigida pel bebè, en què es potencien els aliments sencers preparats de manera segura perquè no hi hagi risc d’ennuegament; l’altra manera és oferir-los triturats. Sigui quin sigui el mètode triat, l’important és que els aliments siguin els apropiats, és a dir, poc processats, naturals i variats.

Hi ha algun ordre concret?

No hi ha evidència científica que ens permeti dir que hem de seguir un ordre determinats. El que sí que és fonamental és deixar passar de tres a cinc dies entre un aliment nou i el següent, per poder relacionar una possible reacció adversa amb l’aliment que l’ha causat. Les úniques recomanacions de restricció són les següents: no afegir sal, sucre, mel o altres endolcidors; evitar aliments rics en nitrats, com les bledes o els espinacs; vigilar amb el risc d’ennuegament, anant amb compte amb la fruita seca o la poma sencera crua; i evitar els peixos blaus de mida gran, perquè contenen mercuri, com el peix espasa, la tonyina, l’emperador o el tauró.

I si els bebès no mengen prou?

Moltes vegades els pares s’angoixen, però han de recordar que el bebè encara està rebent llet materna o artificial i ja té els nutrients que necessita; si menja dos bocins i ho deixa, això forma part del procés i el més important és que siguem coherents amb aquest procés. Igualment, el pediatre fa mesures antropomètriques de pes i alçada i ens diu si tot està correcte. Si tot va bé, ens podem permetre que experimentin, però si la cosa es complica, s’han de posar en marxa altres estratègies, barrejant triturats amb sòlids; de fet, la combinació dels dos mètodes és molt efectiva.

És habitual la presència de pantalles a taula: tauletes, mòbils, televisió…

Les pantalles són una distracció i la recomanació és que l’àpat sigui un moment relaxat, en companyia i sense distraccions. Els plats han de ser el més similars possible entre els diferents membres de la família, ja que els nens acaben aprenent per imitació i els referents són els pares. Per això és aconsellable que vegin que les fruites i les verdures són una cosa que és a casa.

Es poden donar premis per aconseguir que s’acabin un plat?

Els premis i els càstigs generen un vincle emocional negatiu amb el menjar i és millor oblidar-los, i també hem d’evitar etiquetar els aliments dient “això no t’agradarà”. La missió dels pares és tenir bons productes, preparar-los i oferir-los i la dels de nens és apropar-s’hi, experimentar-los i tastar-los… No cal que s’ho acabin; si no s’ho mengen, no passa res.

Entrevista d’ADAM MARTÍN, periodista i escriptor.

T‘ha agradat aquesta entrevista a Dàmaris Martínez? Descobreix-ne més.