Ecotalk

Ecotalk amb Albert Bosch

Albert Bosch té una llarga trajectòria com a aventurer, emprenedor i escriptor; ha creuat l’Antàrtida sense assistència, ha completat el projecte “7 cims” (escalar la muntanya més alta de cada continent amb l’Everest com a punt final), ha participat en 9 Dakars…

https://youtube.com/watch?v=chyLeA1zRz0

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escripto

Durant la trobada, Albert Bosch i Silvio Elías, cofundador de Veritas, han parlat sobre l’èxit i el fracàs, l’autocura i la importància de conèixer-se a un mateix i passar a l’acció.

Silvio Elías: Estem molt contents de comptar amb la teva presència als nostres Ecotalks i tenir l’oportunitat d’abordar diferents qüestions. Professionalment no necessites presentació perquè les teves gestes, desafiaments i èxits són increïbles i molt nombrosos; per això, la pregunta no és què fa Albert Bosch, sinó qui és realment l’Albert?

Albert Bosch: Bé, abans de res, afegiria els errors a aquesta llista d’èxits; en realitat, són alguns èxits i un munt de fracassos. Tornant a la teva pregunta, i sense recórrer als títols que ens posa la societat, soc una persona extremadament apassionada, m’entusiasmo pels projectes i per dur-los a terme intento ser autèntic i fidel al que penso. Per descomptat, hi ha coses que no aconsegueixo i d’altres que sí, perquè m’hi esforço moltíssim, tot i que tampoc nego que he pagat un preu molt alt, perquè viure així no és fàcil.

S. E.: Es podria dir que ets un emprenedor i et defineixes a tu mateix com a apassionat. Podem afirmar, llavors, que emprendre és estimar la vida?

A. B.: A mi em defineixen com a emprenedor, aventurer… Penso que la part emprenedora és molt important. Si vols viure la vida des de l’experiència i no des de la teoria, cal ser proactiu i començar el trajecte.

La intel·ligència i el coneixement ens han de servir per prendre decisions, posar-nos en marxa i avançar.

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor.

S. E.: Queda clar que ets un home d’acció, però què me’n dius del que hi ha darrere de cada desafiament, d’allò que no es veu, com la preparació, el que se sent després de l’aventura…?

A. B.: Aquest és, precisament, l’aspecte més important. És veritat que el que genera interès és l’acció en si mateixa, l’aventura; però aquesta és la cara més fàcil, durant la qual em diverteixo. El que és realment difícil és arribar fins allí, el temps previ en què té lloc la part emprenedora i que pot arribar a durar anys, planificant la logística, buscant l’equip, donant un sentit global al projecte, etc. I després hi ha el “després”, quan em plantejo què he après, com puc millorar, en què he fallat…

El que es veu és l’execució, però el que realment li dona sentit és tot el que hi ha darrere.

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor.

S. E.: Sempre és important gaudir amb el que es fa i gaudir de l’experiència.

A. B.: Per descomptat, jo estic constantment fent activitats i seria impossible que després d’aixecar-me milers de vegades a les quatre de la matinada per anar a la muntanya, per exemple, l’únic objectiu de tot aquest esforç fos simplement l’entrenament o la preparació. Ho faig perquè m’agrada i m’emociona; la perseverança i la voluntat són grans actituds, però l’important és fer allò que ens omple de debò.

S. E.: Es pot gaudir des del fracàs? Sovint en parles, però com l’integres dins de l’èxit? La majoria de persones el relacionen amb les circumstàncies que no acompanyen, però tu parles de l’actitud i de com podem fer servir allò que ens ofereix la vida per convertir-ho en una cosa bona.

A. B.: És evident que el fracàs no aporta felicitat. Per descomptat, jo no gaudeixo del fracàs, igual que no gaudeixo del risc, però sí que m’ho passo bé vivint experiències intenses, tenint objectius ambiciosos, lluitant pel que considero important… I això inclou necessàriament fracassos i riscos. Per tant –i aquí sí que et responc–, gaudeixo amb el fracàs perquè és el meu viatge. Sé que és necessari acceptar-lo per emprendre el camí, no cap a l’èxit sinó cap a aquests objectius ambiciosos que m’omplen de debò.

Ecotalk amb Albert Bosch - Veritas

S. E.: Has estat en llocs remots únicament amb tu mateix, enfrontant-te en solitud a les teves pors i angoixes… No sembla fàcil, explica’m com sents aquesta vivència en positiu.

A. B.: Malgrat que una gran part de les meves activitats són en grup, sempre he fet accions en solitari. Aquesta és una cosa que em resulta necessària, perquè és la manera d’interaccionar amb l’entorn d’una manera més pura.

Per mi és una forma bàsica d’entrenament, no sols a nivell mental, també a l’hora de conèixer-me i dialogar amb mi mateix, i això és fonamental quan arriba el moment d’enfrontar-nos a les grans dificultats de la vida.

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor.

Perquè tu sempre seràs tu i has de conèixer-te tal com ets; únicament hi ha un camí: treballar, acceptar-te i motivar-te. De fet, quan veig algú per la muntanya amb auriculars em poso nerviós: a la natura has de connectar-te a l’entorn, viure el moment i no “estar” en un altre lloc.

S. E.: Una actitud que es pot entrenar. Tot i que no tots tenim la possibilitat d’anar a llocs remots com tu, sí que podem tenir aquesta actitud de connexió.

A. B.: Efectivament i el marc d’entrenament és el dia a dia, cal anar posant-lo en pràctica sempre que hi hagi ocasió.

S. E.: Ara que parlem de desconnexió em ve al capdavant l’expressió llatina “Mens sana in corpore sano” d’un filòsof romà. Aquesta frase té com a traducció “Una ment sana en un cos sa”. Ment i cos no poden dissociar-se, però actualment hi ha una tendència a separar-los…

A. B.: Doncs no hauria de ser així perquè la salut física i la mental estan totalment connectades. L’autocura és el que ens permet cuidar els altres o treballar en qualsevol causa.

Cal ser responsable i cuidar-se cada dia per estar en equilibri; si deleguem aquesta cura perdrem part de la nostra capacitat per vetllar per nosaltres mateixos.

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor.

M’explico: si ens fa mal l’esquena s’ha d’anar al metge o al fisioterapeuta, és indubtable. Tot i això, hem d’acompanyar aquestes visites d’una bona higiene postural, exercici adequat, etc. No val només “anar a l’especialista”.

S. E.: És cert, però fins que no vivim les experiències en la nostra pròpia pell, no interioritzem aquest aprenentatge. Hi ha moltes frases que escoltem i entenem, però no les comprenem fins que no ho vivim en primera persona.

A. B.: Totalment d’acord. Jo solc definir-me com un radical de l’acció, però no perquè la consciència i la reflexió no són necessàries, que ho són. El que passa és que avui dia hi ha una sobredosi de consciència a la qual no es para esment i que no es porta a la pràctica. Tenim la informació i coneixem el problema, però no hi ha acció i és justament aquesta acció la que salva la societat.

S. E.: Tu que has viatjat per tot el món i has conegut els llocs més apartats, que estàs fortament compromès amb el medi ambient i que ets conscient de la fragilitat del seu equilibri, quin consell donaries per ajudar les persones a passar a l’acció?

A. B.: Aquest és un tema que em preocupa moltíssim, sobretot en l’àmbit ambiental i m’ha generat una gran intranquil·litat en moltes ocasions. Al final, cal acceptar que no es pot solucionar tot de cop i que és bo començar per una cosa pròxima, fent petits passos.

S. E.: Solem tenir la sensació que per ajudar cal fer grans sacrificis, però no és així; la necessitat és molt a la vora i podem començar per la comunitat.

A. B.: En el meu cas personal, quan vaig tornar de l’Everest estava tan compromès i havia vist tant, que vaig veure clar que havia de deixar de voler canviar el món i havia de canviar jo. I aquí va ser quan vaig començar a fer canvis en els meus costums i vaig decidir predicar amb l’exemple, divulgant i explicant. Per exemple, una manera de divulgar és aconseguir que els influencers s’associïn a valors de sostenibilitat i bons hàbits.

S. E.: Se’ns acaba el temps, però em quedo amb les coses meravelloses que has dit, com que el canvi comença en un mateix, que cal escoltar-se i estimar-se… I en aquesta línia vull preguntar-te pel paper que té l’alimentació en l’autocura personal.

A. B.: Em vaig fer vegetarià pel meu compromís ambiental i aquesta decisió em va regalar una consciència nutricional diferent. No només s’ha de pensar en gastronomia i plaer –cosa que està molt bé–, també hem de parlar de nutrients, de salut, d’hàbits sostenibles… Avui, després de cinc anys, puc afirmar que he après a menjar i dono moltíssima importància al que menjo.

Malauradament, vivim una època en què gairebé tot està contaminat (el camp, els oceans…) i per això resulta fonamental buscar la qualitat en el que ens nodreix i alimenta.

Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor.

S. E.: Aquestes últimes paraules donen per a una altra conversa llarguíssima, és una llàstima que el temps s’acabi per avui… Moltes gràcies per la teva visita i per aquesta xerrada interessantíssima.

T’ha agradat aquest Ecotalk amb Albert Bosch? Descobreix-ne més.

Contingut relacionat

  • Ecotalk

Ecotalk amb Nicolás Olea

Silvio Elías, cofundador de Veritas, manté un interessant diàleg amb...

  • Ecotalk

Ecotalk amb Mareva Gillioz

La dietista integrativa i coach Mareva Gillioz és especialista en...

  • Ecotalk

Nani Moreno: «L’alimentació saludable no és un sacrifici, sinó una oportunitat»

Des de la seva fundació el 2013, Menjadors Ecològics lluita...

  • Ecotalk

Marta Tafalla: «Si canviem ara, ho podem fer cap a una forma de vida millor»

Marta Tafalla analitza la relació entre éssers humans, la resta...