Veritas

Silvio Elías manté una interessant xerrada amb el psiconeuroimmunòleg clínic i cofundador del centre mèdic Regenera Néstor Sánchez.

Néstor Sánchez psiconeuroimmunòleg i cofundador de Regenera.

Els dos debaten sobre la importància de les emocions, la microbiota, el sistema immunitari, la inflamació, els hàbits saludables… des del punt de vista de la psiconeuroimmunologia (PNI).

Silvio Elías: És un plaer tenir-te a casa nostra i poder conversar amb tu. Vull començar amb una pregunta que segur que t’han fet moltíssimes vegades: què és la PNI?

Néstor Sánchez: Bàsicament, la psiconeuroimmunologia sorgeix de la necessitat de posar un contrapunt a l’alta especialització de la medicina. El cos humà és tan complex que en el seu moment va ser necessari fragmentar-lo en trossos per entendre’l, i així van sorgir així les especialitats: neurologia, cardiologia, nefrologia, etc. Amb el temps, hem vist que tots els sistemes conviuen en un mateix cos relacionant-se entre si i cal una branca de la salut que s’encarregui d’entendre aquesta interrelació i com s’expressen en un context o un altre perquè no és el mateix viure al camp que a la ciutat o estar passant per un divorci o tenir un pare malalt… Tot això junt és el que té en compte la psiconeuroimmunologia.

S. E.: Amb tot, el que solem fer tradicionalment és fixar-nos en els símptomes i quan no ens trobem bé anem a l’especialista. Hem de continuar parant atenció als símptomes?

N. S.: Els símptomes ens donen informació i convé escoltar-los; però, al mateix temps, hauríem de recuperar la definició clàssica de la medicina –que ve de mederi, que significa ‘curar’– i deixar de gestionar els símptomes per començar a tractar les causes.

S. E.: Es tracta, doncs, de parar atenció al cos…

N. S.: El nostre cos ens parla mitjançant els símptomes i els senyals homeostàtics: la gana, la set, el dolor, la por, les emocions… Fa poc, en una xerrada sobre longevitat saludable explicava que hi ha una tendència a fragmentar la vida en etapes: la infància, l’adolescència, l’edat laboral, la jubilació… perquè sembla que estan absolutament separades, però no és així: la vida és contínua i constant. De fet, si culturalment entenguéssim que el que es manifesta avui en el transcurs d’una malaltia –d’Alzheimer, per exemple– pot ser que es gestés a l’úter matern i que tota la nostra vida està entrellaçada, podríem començar a aplicar el que el cos espera de nosaltres molt abans, no només quan ens avisa.

S. E.: I com aprenem a escoltar-nos? A vegades cronifiquem moltíssims petits malestars que mirem d’amagar per no tenir-los presents, però que ens van consumint en el dia a dia, tot i que no prou per aturar-nos.

Hem de recuperar l’essència d’estar sans i feliços. És a dir, rescatar aquests hàbits que permeten al nostre cervell interpretar el món d’una manera més agradable.

Néstor Sánchez psiconeuroimmunòleg i cofundador de Regenera.

N. S.: Hem normalitzat moltes coses. Una és que hem descobert que els que han estat líders d’opinió a ensenyar-nos el que és saludable, en alguns casos, estaven més preocupats per guanyar diners que per la salut de les persones. Una altra és la normalització del “no em puc queixar”, de l’“estic cansat, però bé”, del dolor menstrual o dels processos depressius i de prendre antidepressius… Això no és normal, la biologia ens ha fet per estar contents; fixa’t en els nens, que sempre estan feliços tret que els passi alguna cosa.

S. E.: Tens raó, la pregunta sempre és: estan contents?

N. S.: Hem de recuperar l’essència d’estar sans i feliços. És a dir, rescatar aquests hàbits que permeten al nostre cervell interpretar el món d’una manera més agradable; som una espècie ultrasociable i hem de tornar a confiar en els altres, a expressar amor…

S. E.: Entrem en el terreny de les emocions, que fins fa poc era un àmbit menyspreat i amagat. La consigna era “aguantar” i “tirar endavant” i si un estava trist li tocava aguantar-se; perquè l’única malaltia que es considerava era la concreta, la fisiològica, la que afectava un òrgan. Afortunadament, les coses estan canviant.

N. S.: Durant un temps ens hem fet la il·lusió que la vida ha de ser asèptica i neutral, però l’existència és fluctuant i té moments molt feliços i d’altres en què cal abraçar el dolor. Per exemple, quan ets pare no vols que els teus fills pateixin, però és important que sigui així perquè el patiment forma part de la vida i és un aprenentatge molt potent. I aquí enllaço amb el tema dels antiinflamatoris, els analgèsics, el fet de menjar cinc vegades al dia per arribar als àpats sense gana… Tot està orientat perquè no ens passin coses, però el que és desitjable és just el contrari. Els estudis ens diuen que tenir un propòsit a la vida és un factor que té més impacte que l’obesitat o el sedentarisme, per exemple; i tenir bones relacions socials s’equipara a haver deixat el tabac a l’hora d’envellir d’una manera saludable.

S. E.: Com a pares tenim una responsabilitat enorme. Quina mirada sobre el món i la societat hem de transmetre als nostres fills: una de confiança i amor o una de desconfiança i por?

R.S.: És clar que no volem que els passi res als nostres fills, a mi em passa amb la meva filla…: tinc por i m’angoixo, no ho puc evitar, però me n’adono i penso que haig de confiar en ella.

El primer és entendre la teva situació vital, com ets i com has arribat a aquesta situació per a poder buscar una solució adaptada a les teves circumstàncies

Néstor Sánchez psiconeuroimmunòleg i cofundador de Regenera.

S. E.: Tornem a la biologia. Actualment es parla molt sobre les malalties inflamatòries i la microbiota, però hi ha tanta literatura que és fàcil perdre’s. Digues: en quin moment estem i com relacionem la salut emocional amb la microbiota, el cervell…?

N. S.: En la jerarquia de prioritats vitals tenim un òrgan fonamental: el cervell. El cervell és el rei i ho és fins al punt que no té reserves, però no li faltarà mai energia, està protegit per la barrera macroencefàlica i decideix cap a on van els recursos energètics. Únicament hi ha un sistema que pot influir en la conducta que decidirà seguir el cervell: el sistema immunitari; quan aquest últim s’activa i està inflamat té la capacitat d’influenciar la manera como veiem el món. Així, durant un procés víric et sents baix d’energia, melancòlic, adolorit, etc. perquè el sistema immunitari està funcionant; el problema és que actualment hi ha moltes circumstàncies que estimulen el sistema immunitari de manera crònica i això que es viu puntualment durant un refredat hi ha persones que ho pateixen cada dia. Imagina’t! Estar sempre amb nebulosa mental, amb la sensació que no es té energia, trist i amb dolors itinerants…

S. E.: De quines circumstàncies estem parlant?

N. S.: Hi ha molts factors: la no connexió amb els ritmes circadiaris, no moure’ns, menjar massa vegades al dia, els tòxics… Són aspectes per als quals la nostra fisiologia no està preparada i davant els quals, a la llarga, només pot respondre d’una manera: alarmant-se. I quan m’alarmo produeixo inflamació i quan produeixo inflamació influeixo en la meva conducta cerebral i, per tant, estic més trist i més deprimit.

S. E.: I por on comencem?

N. S.: Aquesta és una gran pregunta. És fonamental no començar pel final. Jo sempre dic que les solucions no serveixen per a res sense el problema adequat. Per tant, el primer és entendre la teva situació vital, com ets i com has arribat a aquesta situació per poder buscar una solució adaptada a les teves circumstàncies. Amb tot, hi ha una sèrie de premisses que sempre ajuden: la primera, reconnectar amb el marcapassos del nostre planeta, el sol, vivint de dia i dormint de nit; la segona, menjar aliments reals i no productes processats; la tercera, moure’s, i aquí vull recalcar la importància de recuperar el plaer que genera el moviment, trobant la intensitat i el tipus d’activitat que s’ajusta al teu estat actual sense aspirar a un resultat, només buscant bones sensacions; la quarta, procurar que l’exposició a tòxics sigui la mínima possible; i també cal tenir un propòsit a la vida, prendre les decisions adequades, respectar les nostres emocions… Aquest és el camí.

S. E.: Un camí que té una càrrega important de filosofia, ja que es tracta de reprendre a viure amb una part de reconnexió, de tornar a ser éssers humans…Tant ens n’hem allunyat?

N. S.: Doncs, sí i no. Tu què creus?

S. E.: Diuen que durant tota la seva història la humanitat no ha estat mai tan bé com ara. Si bé és cert que les fonts que ho afirmen es refereixen al fet que tenim accés a l’educació, a l’aigua, a la sanitat pública… Des d’aquesta òptica estem ben atesos en comparació amb èpoques passades, però des del punt de vista de ser i sentir no ho tinc tan clar.

Diuen que durant tota la seva història la humanitat mai ha estat tan bé com ara.

Néstor Sánchez psiconeuroimmunòleg i cofundador de Regenera.

N. S.: Jo crec que hem de buscar nous marcadors; la mateixa OMS afirma que hem superat els riscos de mortalitat clàssics (no hi ha mortalitat infantil, les aigües estan potabilitzades…), però per als nous causants de patiment encara no hem fet els passos adequats. Com diuen alguns economistes: per què hem de valorar un país pel PIB en lloc de fer-ho per la capacitat de generar felicitat en els seus ciutadans? Aquest és el repte: hem d’aconseguir viure aquest moment en què la humanitat està millor que mai, més sans, contents i enèrgics.

S. E.: Per acabar, m’agradaria tornar a la teva afirmació que els nens estan contents de manera natural. Com podem recuperar aquesta mirada en l’edat adulta i tornar a sentir el seu mateix entusiasme, alegria i curiositat pel que ens envolta malgrat el pas del temps?

N. S.: És un gran repte, sens dubte. Hi ha una part que té a veure amb el context: com millor és el context i menys s’activa el sistema immunitari, més fàcil ho tenim, i a partir d’aquí s’han de respectar els ritmes circadiaris, menjar bons aliments, mantenir relacions socials positives, prendre decisions adequades… Cal viure sense por!

T’ha agradat aquest Ecotalk amb Néstor Sánchez? Descobreix-ne més.