Els colors i els sabors a la taula són importants a l’hora de planificar un menú. L’objectiu és cobrir les necessitats nutricionals, però a més és interesant pensar en els gustos bàsics que el paladar és capaç de detectar i en els colors essencials que alegren la vista.

Els colors i els sabors a la taula

Els cinc sabors bàsics que trobem en els aliments són dolç, salat, àcid, amarg i picant. Cadascun d’aquests tonifica un òrgan intern i col·labora així en la salut i el benestar del comensal.

• Dolç: ha de predominar en el menjar en un 80%. La resta de gustos s’hi incorporen en petites quantitats per estimular ja que en gran quantitat produeixen l’efecte contrari. Parlem del dolç polisacàrid propi de cereals, verdures dolces i fruita, no del clàssic gust del sucre refinat. El dolç saludable enforteix l’estòmac, la melsa i el pàncrees, i estimula les funcions digestiva i d’absorció, a més de relaxar la tensió. Vídeo recepta de quinoa amb verdures.
• Salat: dona força al ronyó, la bufeta i l’aparell reproductor. El trobem a la sal, la salsa de soja, el miso, les olives negres… No obstant això, pres en excés pot perjudicar aquests mateixos òrgans.
• Àcid: fortifica el fetge i la vesícula biliar, estimulant la secreció de bilis. Es localitza a la llimona, el vinagre, els pickles o el xucrut. Resulta molt interessant per acompanyar aliments greixosos.
• Picant: actua en benefici del pulmó i l’intestí gros, dinamitza la digestió a nivell intestinal i elimina flegmes i greix. L’aporten aliments com el pebre, l’all, els rabanets o el gingebre.
• Amarg: Vigoritza el cor i l’intestí prim. Es troba en algunes  verdures (escarola, endívies, bledes, carxofa, dent de lleó), en el cafè, el cafè de cereals, el te verd, les llavors bastant torrades, etc. És un sabor que refreda el cos i es recomana a persones amb sobrepès i excés de calor.

Un altre aspecte per tenir en complte en la preparació dels àpats és la varietat de colors dels aliments. Un menú que contingui els colors bàsics satisfà més que un de monocolor, sense comptar que cadascuna de les tonalitats indica la presència de substàncies protectores i saludables indispensables en la dieta diària.

• Blanc: els aliments d’aquest color (all, ceba, porro) contenen al·licina i promouen la producció d’enzims que ajuden a combatre les infeccions per bacteris, redueixen el colesterol dolent (LDL) i la formació de plaques a l’interior de les artèries.
• Vermell: el licopè és el pigmen vermell del tomàquet, l’aranja rosa, la remolatxa i la síndria. S’estima que la seva capacitat antioxidant és el doble que la del betacarotè i se li atribueix el benefici potencial de reduir el risc cardiovascular. La millor manera de consumir-lo i assimilar-lo és prendre’l acompanyat amb algun greix saludable, com l’oli d’oliva, per exemple.
• Taronja: pastanagues, mangos, papaies, albercocs i carbasses contenen betacarotè, un pigment antioxidant que actua com a provitamina A. Nombrosos estudis associen el consum de carotenoides a un increment de la resposta inmunitària i ajuden a disminuir el colesterol. Vídeo recepta de crema de carbassa i coco al curri.
• Verd: brócoli, espinacas, acelgas, coles de Brusel·les i fulles verdes tenen en comú l’elevat contingut en polifenols i luteïna. Així mateix, són font de vitamina C i K, ferro i clorofil·la, i tenen propietats desintoxicants i depuratives.
• Blau-morat: prunes, raïm, mores, nabius, albergínies, col llombarda, remolatxa i mongetes negres són aliments rics en antocianines, un important subgrup de l’extensa família dels flavonoides, que afavoreixen la circulació sanguínia i tenen reconegudes propietats antioxidants.
• Beige-marró: les llavors de lli i de sèsam, els cereals integrals i el sègol contenen lignans, que són excel·lents contra l’envelliment de la dermis, ja que la nodreixen i hidraten. Igualment, milloren les funcions generals de la pell, el cabell i les ungles. Un bon costum és afegir un grapat de llavors de sèsam o de lli a amanides, cereals i postres.