Veritas

Jaume Giménez és una de les grans autoritats del nostre país quan es parla de nutrició per a esportistes. És autor de diversos llibres sobre el tema, imparteix classes al Màster de Nutrició en l’Activitat Física i l’Esport de la UB i des de la seva consulta a Nutritional Coaching atén molts esportistes d’elit per ajudar-los a fer realitat els seus somnis.

Jaume Giménez, dietista-nutricionista expert en nutrició esportiva

Què és la nutrició esportiva, exactament?

És una branca de la nutrició especialitzada a cobrir els requeriments de la gent que fa exercici físic o que practica esport. Sobretot, serveix per trobar-se millor, però també per poder fer activitat física amb més qualitat, perquè si el cos disposa d’energia l’exercici sempre serà millor. També ajuda a millorar la composició corporal si aquest és un dels objectius i, evidentment, també pot ajudar a incrementar el rendiment esportiu.

Quan pensem en nutrició esportiva molta gent té al cap suplements i productes específics. Per què?

Per dues raons: una, perquè hi ha un màrqueting brutal; i la segona, perquè a l’ésser humà li agraden les dreceres.

Molta gent pensa que prenent suplementació aconseguiran arribar més ràpid al seu objectiu, quan en realitat no és així.

Si féssim una piràmide, a la base de la persona que fa esport hi hauria d’haver bons hàbits d’alimentació, hidratació i descans. La suplementació és a la punta de la piràmide, és la cirereta del pastís i en cap cas ha de ser l’eix central.

Un esportista té més requeriments de nutrients? Rendirà més si menja bé?

Qualsevol persona que tingui un volum d’entrenament superior a una hora al dia necessita més nutrients, més carbohidrats o més proteïna, entre d’altres, perquè hi ha un desgast. I l’esportista que menja bé té moltes més probabilitats de rendir millor. De fet, hi ha una dita que diu que a un mal esportista la nutrició mai el farà millor, però a un gran esportista la nutrició el pot convertir en excepcional.

Quins són els errors més habituals abans d’una competició?

El principal és no prendre els hidrat de carboni que es necessiten i que no siguin de la qualitat que es necessita. A les hores prèvies d’una marató et trobes les cafeteries al voltant de la sortida plenes de gent menjant croissants o magdalenes amb cafè amb llet: un desastre. D’altra banda, hi ha molts esportistes que prenen molta més proteïna de la que necessiten pensant que això els ajudarà a millorar el rendiment.

La hidratació tampoc rep la importància que es mereix.

S’ha de tenir tant en compte com la nutrició, o fins i tot més, ja que un esportista que es deshidrata redueix el seu rendiment de manera sobtada i casos greus de deshidratació impliquen risc per la vida.

Hi ha alguna moda a la nutrició esportiva que et preocupi com a professional?

La moda del dejuni intermitent no em sembla incorrecta, però s’ha de fer bé i amb un objectiu clar, i si es fa per perdre pes, ja et dic que no.

Fet amb una bona supervisió pot tenir algun benefici, però depèn de molts factors.

I després hi ha la dieta cetogènica, que és més controvertida: les investigacions i la mateixa experiència ens diuen que, en molts esports, aquesta dieta no només no millora, sinó que redueix el rendiment, sobretot quan hi ha molta intensitat, com és el cas del cross-fit. No hi estic en contra, però s’ha de fer amb objectius concrets i sota supervisió.

Molta gent creu que, com que practica esport, pot menjar el que vulgui perquè ho crema tot.

Sí, però això no és cert. La qualitat nutricional dels aliments és clau. Hem vist amb estudis que les grans ingestes de sucre refinat que fan alguns esportistes generen molts més problemes cardiovasculars a llarg termini. Res és de franc i fer esport no compensa una dieta malsana.

Entrevista d’ADAM MARTÍN, periodista i escriptor.