Fermentats imprescindibles per a la flora intestinal
Cada persona alberga una microbiota intestinal única, i el seu estat és un fidel reflex del que es menja. Per mantenir-la en bon estat, és imprescindible incorporar probiòtics i fermentats a la dieta diària.
Els milions de bacteris que viuen al teu cos influeixen en:
El metabolisme.
El sistema immunitari.
El cervell.
L’estat d’ànim i la conducta.
Aquesta comunitat microscòpica, anomenada microbiota o flora, també inclou algunes espècies que no són beneficioses i per mantenir l’abundància de bacteris bons és important que la dieta inclogui fermentats i probiòtics.
Per què cal prendre probiòtics i fermentats?
La fermentació, a més d’allargar la vida útil dels aliments, n’incrementa significativament el valor nutritiu i en millora la capacitat enzimàtica i probiòtica.
Els probiòtics són microorganismes vius que ajuden l’intestí a dur a terme les seves funcions i eviten la colonització de gèrmens patògens (virus), de manera que generen efectes positius per a l’equilibri microbià intestinal.
Fermentats imprescindibles per a la flora intestinal
Iogurt
És un dels aliments probiòtics més coneguts i conté bacteris làctics i bifidobacteris.
Pa de pessic de poma i iogurt
En ingerir-lo en qualsevol de les seves varietats -vaca, cabra o ovella- resulta beneficiós, ja que els seus microorganismes regeneren la flora intestinal i estimulen el sistema immunitari.
Igualment, els iogurts vegetals -soja, ametlla, coco- aporten microbis positius i actuen contra els bacteris patògens que poblen l’intestí.
El quefir tradicional és llet fermentada amb grànuls de quefir (un llevat), tot i que en el mercat també hi ha la versió elaborada amb aigua o suc de verdures.
Té un ampli ventall de probiòtics, que actuen reconstituint la flora bacteriana intestinal destruïda per una mala alimentació, les infeccions o la presa d’antibiòtics.
Els formatges elaborats amb llet crua (quan es pasteuritza, la llet perd el seu contingut en bacteris) són rics en probiòtics i inclouen els grups Thermophillus, Bifidus, Bulgaricus i Acidophilus.
Els anomenats formatges vegans s’elaboren a partir d’una matèria primera vegetal -oli de coco, fruita seca-, a la qual s’afegeixen els probiòtics encarregats de la fermentació, juntament amb espècies o aromes per aconseguir els diferents sabors.
El característic gust de la col fermentada es deu a l’àcid làctic fruit de la fermentació làctica, un procés en què els bacteris acidòfils que estan presents naturalment en la col metabolitzen els sucres i produeixen l’àcid esmentat. La xucrut millora la flora bacteriana intestinal autòctona i també l’absorció de nutrients.
Aquest fermentat combina la col xinesa amb altres verdures i condiments, com el gingebre, l’all i el pebre vermell, que li proporcionen una forta personalitat.
Es pot consumir com a plat principal o bé acompanyant un arròs blanc o una carn a la graella, per exemple.
Són verdures lactofermentades, cruixents i amb un agradable gust àcid que actua directament sobre el fetge i la vesícula biliar, ajuadnt a digerir els greixos.
Menja diàriament una o dues cullerades soperes de pickles: en amanida, sols, amb peix…
Miso
Saborós i salat, el miso és el resultat d’una fermentació que oscil·la entre 6 i 36 mesos i n’hi ha diferents varietats en funció del cereal que s’ha barrejat amb la soja:
El mugi miso conté ordi.
El genmai miso, arròs.
El shiro miso conté més quantitat d’arròs blanc que de soja.
Aquesta beguda de paladar fort i lleugerament espumosa s’obté a base de te endolcit i fermentat amb més d’una dotzena de microorganismes. Durant segles s’ha pres per incrementar l’energia i prevenir problemes digestius.
Pots prendre-la en qualsevol moment gràcies a la seva varietat de gustos:
Bàsic.
Amb fruites (magrana, mango, llimona, coco, fruites vermelles).
