Fernando Valladares és investigador del CSIC -Centre Superior de Recerques Científiques- i professor d’ecologia a la Universidad Rey Juan Carlos. La seva veu s’ha alçat durant la pandèmia per explicar-nos com la falta de biodiversitat del planeta és una de les causes principals de moltes malalties.
Fernando Valladares
Quina relació hi ha entre la falta de biodiversitat i la Covid-19?
La biodiversitat està directament relacionada amb les pandèmies i les zoonosis (una malaltia infecciosa transmesa pels animals als humans) perquè ens protegeix d’alguns riscos d’aquestes zoonosis; i
quan pertorbem la biodiversitat descendeix la protecció.
I com pertorbem els humans?
Ho fem de dues maneres: exterminant espècies o bé enrant en contacte amb elles de maneres poc comunes, i totes dues maneres han portat problemes sanitaris greus. Un exemple: ningú va pensar que per treure sarigues a la costa est dels Estats Units s’incrementaria el risc de patir la malaltia de Lyme (una zoonosi molt greu), ja que la mera presència de sarigues ens protegia de la malaltia.
L’explicació és senzilla: els ratolins i les sarigues coexisteixen al mateix hàbitat i es reparteixen les paparres, que són el vector de transmissió de la malaltia de Lyme. Quan no hi ha sarigues augmenten els ratolins perquè, en part, ocupen el seu espai, i com que hi ha més ratolins i menys sarigues, hi ha més risc que les paparres que piquin un humà hagin estat en un ratolí, per la qual cosa són més perilloses. Així, quan hi ha sariegues el risc es dilueix.
De quina manera ens protegeix la biodiversitat?
Tots tenim patògens, no cal culpabilitzar el ratpenat, el pangolí o el ratolí. Existeixen els patògens, que coexisteixen amb les espècies que fan d’hoste d’aquests patògens, amb els predadors… Aquesta coexistència produeix equilibris que ajuden a reduir els riscos d’infecció, i la
intromissió de l’ésser humà en els sistemes naturals trenca aquests equilibris.
Quan hi ha un patogen que ha estat coexistint durant milers d’anys amb una espècies i trenques aquest equilibri (bé perquè treus el predador o bé perquè t’hi poses en contacte directe i et saltes tota una cadena d’espècies intermèdies), el patogen esmentat es troba amb un organisme que no té un sistema immunitari preparat i salta.
Un ecosistema equilibrat, amb diversitat, fa que sigui menys probable que els patògens acabin saltant fins als humans i que patim una pandèmia com l’actual.
El canvi climàtic també està relacionat amb patògens i malalties?
Moltes de les malalties perilloses per a la salut tenen un origen tropical i, a mesura que s’escalfa el clima, les zones temperades del món comencen a expandir malalties com la malària, una zoonosi persistent que causa moltes morts cada any. Hem estat protegits de la malària pel nostre clima més fresc, però cada vegada estem menys protegits per aquest factor, cosa que s’aplica a altres malalties que funcionen millor en climes càlids.
I què hi podem fer?
El primer, informar-nos i e
ntendre les connexions entre la nostra salut i el medi ambient, entre el risc de pandèmies i la salut dels ecosistemes. I el segon pas és passar a l’acció, que implica un canvi profund del sistema socioeconòmic:
hem de deixar de veure la despesa del medi ambient com una despesa no essencial i no podem mantenir l’explotació del medi natural com fins ara. I no és catastrofisme: les dades demostren que aquesta relació amb la naturalesa no és sostenible.
Adam Martín
Descobreix les nostres entrevistes.
