Jonathan Safran Foer: “per millorar la crisi climàtica hem de reducir dràsticament el consum de carn”

L’escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer explica quins canvis senzills podem fer com a individus per contribuir a millorar la crisi climàtica. El seu últim llibre és “Podem salvar el món abans de sopar” (Seix Barral).

.Jonathan Safran Foer - Entrevistes - Veritas

Jonathan Safran Foer

En termes de crisi climàtica, el que havia de passar a llarg termini ara ja està passant a curt termini.

Em sembla que el canvi climàtic passa en llocs remots, i sentim que les solucions també són molt lluny, quan de fet ho tenim a sobre, està passant ara. A través de les seves accions, els individus poden facilitar un canvi sistèmic que pot fer que sigui més fàcil que es comportin de manera diferent.

“Hem de reduir les emissions un 6% cada any. O menjar un 6% menys de carn. O agafar un 6% menys d’avions”.

Una de les coses que expliques al llibre és que no podem entendre què està passant i que aquesta és una de les coses que fa difícil fer canvis

Sí, faig servir la paraula “creure”. Explico una història del 1942, quan Jan Karsky, un membre de la resistència polonesa, va arribar a Washington amb proves irrefutables de l’extermini jueu. Va tenir una reunió amb un jutge del Tribunal Suprem anomenat Felix Frankurter, considerat un dels nord-americans més intel·ligents que mai hagin viscut i que era jueu. Karsky li va portar tota l’evidència davant i Frankurter el va escoltar, li va fer unes quantes preguntes i després li va dir: “T’haig de dir que no em puc creure el que m’estàs explicant”. Un col·lega de Karsky li va dir: “Com pot ser que no et creguis que t’està dient la veritat?”. I Frankurter va contestar: “No he dit que ell estigui mentint, he dit que jo soc incapaç de creure-m’ho, el meu cervell, el meu cor, estan fets d’una manera que simplement no m’ho permeten”.

Molts de nosaltres, jo mateix, ens trobem en la mateixa situació amb el canvi climàtic. És clar que accepto el que diuen els científics, és clar que no penso que estiguin mentint; però els nostres cors i les nostres ments han estat fets d’una manera que no ens permeten que ens ho creguem, perquè si ens ho creguéssim les nostres consciències serien sacsejades de manera dramàtica i viuríem d’una manera molt diferent.

Pot ser que sigui per això que no volem creure, perquè els canvis són massa grans com per poder-los entomar?

Però és que no ho hem de canviar tot. Hem de reduir les nostres emissions de carboni aproximadament un 60% en deu anys; sembla molt, però imagina’t que ho desglossem: hem de reduir les emissions un 6% cada any. O menjar un 6% menys de carn. O agafar un 6% menys d’avions. Ens hem de reorientar lluny d’una cultura de consum exacerbat.

“Pots menjar carn però en quantitats petites, fent-la servir com a guarnició que acompanya altres aliments, com verdures, llegums o cereals”.

Quins són els quatre canvis que podem fer per modificar de manera important el que està passant?

Hi ha quatre coses que podem fer que importen molt més que la resta: agafar menys avions, conduir menys, tenir menys fills i menjar menys productes d’origen animal. Les tres primeres poden ser complicades, però el menjar és una elecció sense llimitacions: tens molta llibertat a l’hora de decidir què menjaràs. A més, menjar és l’única de les quatre accions que té conseqüències directes sobre les emissions de metà i òxid de nitrogen, dos dels gasos que més contribueixen a l’efecte hivernacle.

Si diem a la gent que ha de menjar menys carn, tothom es pregunta: “I què menjo, si no?”

Ningú diu que no puguis menjar carn, el que diu és que has de reduir-ne dràsticament el consum. Hi ha moltes maneres de fer-ho: en pots menjar en un sol àpat al dia, en pots menjar cada tres dies, o en pots menjar sempre, però en quantitats petites, com feien els nostres avis, fent-la servir com a guarnició que acompanya altres aliments, com verdures, llegums o cereals.

Adam Martín

Descobreix les nostres entrevistes.