Veritas

Tant en competició com en l’esport d’aficionats, l’exercici físic intens genera una sobrecàrrega de radicals lliures que s’ha de contrarestar amb una alimentació rica en antioxidants. Els radicals lliures són molècules inestables responsables de l’oxidació dels teixits, procés que dona lloc a l’envelliment o deteriorament dels teixits (com el muscular). Per la seva part, el sistema immunitari es pot veure afeblit per un exercici físic excessiu (en diverses revisions d’estudis científics es va demostrar que l’aportació d’uns 200 mg de vitamina C en esportistes, disminueix la incidència dels refredats). Per protegir-nos del dany dels radicals lliures, el nostre organisme produeix una sèrie d’antioxidants, com el glutatió o la catalasa. A més, hi ha aliments (la fruita i la verdura, per exemple) que contenen potents antioxidants que ens ajuden a lluitar contra l’acció dels radicals lliures. Un dels avantatges indubtables dels antioxidants és la prevenció i la recuperació de lesions. Els radicals lliures tenen un paper important en el procés antiinflamatori. Una aportació adequada d’antioxidants ajuda en la recuperació dels processos posttraumàtics, i són molt útils en l’alleujament ràpid de petites lesions.

Els antioxidants en la dieta de l’esportista

Els aliments ecològics aporten més antioxidants: en general, la verdura i la fruita són les nostres millors aliades, però per assegurar una aportació d’antioxidants en la dieta de l’esportista s’han de consumir de producció ecològica.

• Crucíferes: riques en vitamina C i glucosinolats.
• Pebrot: ric en vitamina C.
• Kiwi i cítrics: rics en vitamina C.
• Pastanaga: rica en betacarotens.
• Tomàquet: ric en licopè.
• All i ceba: rics en al·licina i bioflavonoides.
• Te verd: ric en polifenols.
• Fruites del bosc: riques en proantocianidines.
• Nous del Brasil: riques en seleni.
• Llavors de sèsam i carbassa: riques en zinc.

Consulta tots els articles específics per a esportistes.