Marieta Fernández: “el risc del càncer de mama es pot prevenir en un percentatge alt”

Marieta Fernández és catedràtica de la Universidad de Granada i investigadora de la xarxa CIBER d’epidemiologia i salu pública (CIBERESP) i del Instituto de Investigación Biosanitaria (ibs GRANADA).

Marieta Fernández - Entrevistes - Veritas

Marieta Fernández

Fa més de 20 anys que investigues el càncer de mama. Quins descobriments destacaries?

El càncer de mama és una malaltia fruit de molts factos, però el meu grup d’investigació ha ajudat a aclarir que molts d’aquests factors de risc són factors prevenibles i evitables. I també sabem que quan ens centrem en l’exposició a compostots químics no es tracta de l’exposició a una substància química en concret, sinó que el problema radica en l’exposició combinada a moltíssims contaminants al llarg de la vida.

Aquests efectes tan a llarg termini no dificulten la realització d’estudis definitius?

En població humana és així, però quan fem estudis experimentals en animals la evidència és total i absoluta. No obstant això, la informació que tenim sobre població humana és prou important com per poder pràcticament assegurar que un alt percentatge del risc d’emmalaltir per càncer de mama és a causa de l’exposició a certs contaminants ambientals.

Què fan aquestes substàncies?

El cáncer de mama és un càncer hormonal que es produeix per un excés o una inadequada exposició a hormones. Aquests contaminants ambientals actuen com a disruptors endocrins: es comporten com hormones, però sintètiques, imitant o bloquejant les hormones endògenes.

De quines substàncies parlem?

De tot tipus: pesticides, organoclorats (com el DDT), parabens, benzofenones, filtres ultravioleta, pesticides organofosforats… El nostre cos s’ha anat trobant amb substàncies a les quals no s’habia enfrontat mai i s’havia d’adaptar a aquesta situació; de vegades ho aconsegueix perquè ho metabolitza ràpidament, però de vegades li costa més. Amb tot, encara que s’eliminin ràpidament (a través de l’orina, per exemple) també poden generar efectes adversos per a la salut.

Podem fer alguna cosa per reduir-ne l’exposició i l’impacte?

Un percentatge alt del risc es pot prevenir perquè sabem on són els compostos i les vies d’exposició, i tot i que no podem donar una recepta amb exposició zero, sí que podem donar pautes per reduir l’exposició a les substàncies estudiades.

Cosmètica?

Lamentablement hem vist que cremes, gels, desodorants, etc. eren una via d’exposició important. El més recomanable és comprar productes naturals sense química de síntesi, conservants, colorants, perfums, etc.

El càncer de mama és el més freqüent en les dones després del càncer de pell i s’estima que, al nostre país, una de cada vuit dones està en risc de patir-lo. A Veritas hem desenvolupat productes d’higiene personal naturals sense químics de síntesi ni altres substàncies de seguretat dubtosa, segons els últims estudis sobre el càncer. A més, destinem el 100% del benefici de la venda del nostre desodorant solidari Viridis a associacions locals que col·laboren en la lluita contra el càncer de mama.

Roba?

El percentatge de cotó a la roba és cada vegada més petit, gairebé tot és polièster, és a dir, plàstic. A més, als teixits se’ls afegeixen múltiples substàncies de síntesi, com repel·lents per no tacar-se, substàncies perquè la roba no faci pudor quan se sua, colorants… Com més natural millor: cotó, llana. I compte amb la roba per a nens: molta porta retardants de falma (flame retardant) èr reduir la possibilitat que cremin.

Menjar?

És la principal via d’exposició. Cal menjar aliments ecològics, frescos, de proximitat i de temporada, i oblidar-se dels processats i d’aliments que arriben de l’altra banda del món. I mantenir un pes adequat i menys greix corporal, ja que moltes substàncies es bioacumulen en el teixit gras.

Utensilis de cuina?

Cal renovar-los i eliminar tot el que sigui plàstic o antiadherents perfluorats. El millor: tuppers de vidre, envasos de porcellana, etc.

Si l’exposició és universal, per què hi ha persones que es posen malaltes i d’altres no?

No tots som susceptibles de la mateixa manera i encara no hem pogut determinar per què unes persones desenvolupen la malaltia i d’altres no. La susceptibilitat a aquestes substàncies pot estar relacionada amb el moment en què es produeix l’exposició. És a dir, si una mare s’exposa a determinats productes químics quan està embarassada, el seu nadó serà molt més vulnerable.

Adam Martín.

Descobreix amb les nostres entrevistes.