Atención al cliente
De lunes a viernes de 9 a 20 h y sábados de 9 a 14 h (excepto festivos).
Els ous ecològics procedeixen de gallines criades sense substàncies químiques, il·luminació artificial ni gàbies. S’alimenten de pinsos ecològics i, com a conseqüència, els ous que ponen tenen més frescor, qualitat i riquesa nutricional que els no ecològics.
La principal diferència entre l’avicultura ecològica i la intensiva és la utilització de gàbies, que queda totalment prohibida en el marc de la ramaderia ecològica. A més de les qüestions de requeriment de superfície, en el sistema avícola ecològic no estan permeses les mutilacions (tallada de becs) i es requereix l’existència de niadors. Per tant, l’avicultura ecològica compleix tots els requisits orientats al benestar animal.
Els sistemes d’avicultura ecològica se centren a subministrar al mercat un ou d’alta qualitat alimentosa, sense forçar la gallina en els cicles de posta. Els principis generals que s’apliquen segons la legislació vigent són:
En canvi, en l’avicultura intensiva l’aviram de posta ha estat sotmès a estudis de tot tipus, amb l’objectiu de trobar quines són les condicions que permetin obtenir la producció més beneficiosa econòmicament. Amb tot, existeix una legislació i una normativa per a la defensa i protecció dels animals que es pot aplicar en situacions extremes. Alguns dels objectius productius d’aquests sistemes són augmentar la densitat de població per unitat de superfície (que és més elevada si l’aviram es cria en gàbies), tenir més control de l’explotació i millorar-ne la mecanització. Les gàbies faciliten el control dels animals, la recollida d’ous i l’automatització de l’alimentació.
L’ou és un dels aliments més complets i un pilar de la nostra dieta. És una font concentrada de nutrients en comparació amb la quantitat d’energia que aporta i està compost principalment per aigua, proteïnes, lípids, vitamines i minerals (Sauveur, 1993). El consum d’un sol ou aporta, entre d’altres, el 51% de la ingesta diària recomanada de vitamina B12, el 40% de biotina i tan sols el 6,7% de greixos (Instituto de Estudios del Huevo, 2008).
La normativa de comercialització exigeix, des del gener del 2004, que els ous portin un codi que informi sobre l’origen del producte. En aquest sentit, s’identifiquen quatre tipus de cria, que apareixen en el codi imprès de l’ou amb els dígits 0, 1, 2 i 3.
Font: M. D. Raigón – Dept. de Química de l’Escola Tècnica Superior del Medi Rural i Enologia (Universitat Politècnica de València)
Ous al plat, com indica el seu nom, es prepara...
Els ous són molt fàcils de preparar i hi ha...
La pell és l’òrgan més gran del cos, i per...